Hem de parlar.
He d'intentar escriure't el que mai t'he arribat a dir, encara que sigui massa tard. Escriuré el que m'ha passat en una carta que no sé si enviar, ja que, sempre que tenia dubtes o algun problema greu anava a consolar-me amb tu.
Sé perfectament que ja no sóc la nena petita que solia escriure cartes als Reis Mags i al Pare Noel, però tinc la necessitat d'expressar-te el que veritablement sento per tu.
T'escric aquesta carta perquè segons el que he m'han dit, tens el poder d'ubnir a dues persones siguin com siguin les seves circumnstàncies, però també per la mateixa raó, per sentir tant pots arribar a separar-les. Però hi ha gent que per por a estimar no diu el que sent de veritat, ni tan sols diu el que sent.
Redacto aquest escrit perquè m'ajudis a trobar a una persona. Una persona que no disfressi les seves imperfeccions per intentar agradar-me, que sempre sigui sincera amb les coses bones i dolentes, i que sigui jo qui decideixi si m'agrada o no. Que valori els meus detalls, que sigui meu i de ningú més. I que sigui tant transparent que no existeixi la desconfiança. Que m'estimi quan estigui bé i que sàpiga entendre'm quan no em senti bé. Que no dubti que l'estimo encara que no li digui cada dia.
Sentiment tant extrany, tant profund...et demano que m'ensenyis a estimar i ser estimat.
Granollers, 23 de maig del 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada